Redes 2.0 : Futura Educació

Aquest Prezi presenta les principals idees de l'entrevista d'Eduard Punset a Marc Prensky, un expert en l'educació del futur, un home trencador i creatiu en reformar les aules i els sistemes educatius actuals.

Recitació d'un poema: "Mosques i mosquits"

A la classe de COED vam haver de recitar un poema, un que ens agradés bastant perquè ens l’havíem d’aprendre de memòria i a més a més representar-lo perquè fos més motivant. Aquest poema l’havíem de recitar amb una mica de sentiment, fent pauses,amb una veu suau i clara a la vegada. S’havia de notar que et ficaves dins el poema.

Jo vaig escollir el següent poema:

Mosques i mosquits

La natura

diligent ens procura

una bèstia

per a cada molèstia.

si a les fosques

ja no piquen les mosques,

hi ha els mosquits,

que treballen de nits.

                                                                                  Pere Quart (Antologia)

En quan a la representació de la meva poesia vaig decidir fer mímica de cada cosa que digués el poema, d’aquesta manera el públic podria comprendre millor el text i a mi em seria més fàcil aprendre-me’l.

Crec que ,a part de quedar-me en blanc uns pocs segons, vaig saber tornar a agafar el fil de la poesia i vaig respectar les pauses que s’havien de fer perquè el públic em pogués seguir.

Lectura en veu alta: "Marxant de felicitat"

A la classe de COED havíem de llegir un text en veu alta. Podia ser un text qualsevol: narratiu,descriptiu, argumentatiu o poesia. Un text amb el que ens sentíssim còmodes i que fos significatiu per a nosaltres i que volguéssim compartir amb la resta de la classe.

Ens havíem de preparar la lectura tenint en compte els elements següents:

-En la veu: vocalització,articulació (son de pronúncia complicada: doble ela,fricatius,africats,vocals neutres), velocitat i volum o intensitat de la veu.

-En la comunicació no verbal: mirada,posició del cos,gestos.

Jo vaig escollir un conte sobre la felicitat perquè em va semblar molt interessant i proper al dia a dia. El text és el següent:

Marxant de felicitat

És la història d'un home que estava tip de plorar.

Mirà al voltant seu i va veure que la felicitat la tenia al da­vant.

Estirà la mà i la volia agafar.

La felicitat era una flor. La va collir, i encara no la tenia a la mà que ja s'havia esfullat.

La felicitat era un raig de sol. Aixecà els ulls per escalfar-se la cara i tot seguit un núvol el va apagar.

La felicitat era una guitarra. La va acaronar amb els dits. Les cordes es posaren a grinyolar.

Quan al capvespre tornava a casa, el bon home seguia plo­rant.

L'endemà va seguir buscant la felicitat.

A la vora del camí hi havia un nen que ploriquejava.

Per tranquil·litzar-lo, collí una flor i la hi donà.

La fragància de la flor els perfumà ambdós.

Una pobre dona tremolava de fred, coberta amb els seus parracs.

Ell la va portar fins al sol, i també ell s'hi escalfà.

Un grup de nois cantava.

Ell els acompanyà amb la seva guitarra.

També ell es delectà amb aquella melodia.

En tornar a casa, de nit, el bon home somreia de debò.

J. de Vietinghoff

Fent aquesta activitat m’he adonat que si em fixo millor en com llegeixo el text em pot sortir molt bé la lectura i així també millorar els aspectes de la veu i la comunicació no verbal.

"Com parlar bé en públic"

Vam haver de llegir un llibre que ens ajudés a saber fer una bona exposició oral, l’anomenat “Com parlar bé en públic” de Joana Rubio i Francesc Puigpelat.

Al principi d’aquest llibre ens diu que saber parlar bé en públic és una de les qualitats humanes que es valora més, però hi ha un gran problema, i és que a les escoles no s’ensenya. Però tenim sort que existeixen manuals senzills i pràctics,com aquest mateix llibre, on s’hi expliquen idees,trucs i tècniques molt concretes per a millorar la comunicació oral.

Saber comunicar vol dir saber fer una síntesi oral d’un tema qualsevol, trobar arguments per a defensar una proposta, saber comprar, vendre i negociar, etc.

També ens informa que hi ha molta gent que diu que saber parlar en públic és una habilitat innata, és a dir, que hi ha persones que neixen amb una predisposició natural i d’altres que neixen sense traça per parlar. Això no és veritat. Si que hi ha una part de predisposició natural en l’art de parlar en públic però hi ha una altra part molt important que és tècnica i que per tant amb molt d’esforç, pràctica i constància es pot aprendre.

Personalment crec que aquest llibre és bastant útil ja que et dóna trucs per poder millorar la pròpia comunicació oral i saber-nos expressar millor. Crec que es convenient anar prenent apunts de les idees que ens interessen per poder interioritzar-les millor.

En definitiva aquest llibre t’ensenya tècniques que si es duen a terme s’aconseguirà de ben segur a perdre el pànic a parlar en públic.

Descripció de la Laia Ventosa: "La serenitat en persona"

Al principi de curs, a la classe de COED, ens van dir que més endavant hauríem de fer una descripció d’alguna persona de classe. Durant aquest temps abans de fer l’exposició vam poder conèixer bé a la persona que voldríem descriure fixant-nos millor en ella gràcies a l’avís.

Jo vaig triar a la Laia Ventosa, una de les primeres persones que vaig conèixer i amb la que em vaig fer més, ja que anem juntes a la classe. Al principi no sabia com descriure-la perquè no ens coneixíem de res, però a mida que anava passant el temps vaig saber com era i em van venir moltes idees al cap per la descripció.

Per fer la descripció ens havíem de basar en una foto en la que sortís la nostra companya i aparti d’aquesta imatge anar descrivint-la tant físicament com psicològicament. A grans trets,la Laia, físicament és una persona alta i prima, amb uns cabells castanys i molt fins. Sempre els porta deixats anar perquè a mi em dona la sensació que és una noia que li agrada la llibertat i la naturalitat. Una característica de la fotografia que vaig destacar  d’ella era que sortia assentada,amb les cames creuades i mirant a l’horitzó,sobre una mena d’altar on al fons es veia, borrós, Barcelona. D’aquí em va sorgir el títol de la imatge “La serenitat en persona”.

Aquesta activitat ens va permetre conèixer més a la companya però també ens va fer saber donar un significat a cada detall que apareixia a la imatge i saber-ho expressar al públic que també l’observava.    

A qui consideres tu un bon orador?

A la classe de COED hem hagut de contestar a la pregunta següent: A qui consideres tu un bon orador?

Hem comentat les respostes un per un, i ens hem adonat que hi havia tant escriptors, periodistes, cantants, homes del temps com humoristes. Hem agut  de justificar l’elecció dels personatges escollits per cada un de nosaltres, dient-ne cinc qualitats del bon comunicador,i les hem anat anotant  a la pissarra per així veure millor les característiques en general,les que es repetien i les no.

Jo he escollit el periodista i escriptor Gaspar Hernàndez. He justificat la meva elecció dient que aquesta persona té una bona veu que fa que captar l’atenció del públic, és molt culte, meditatiu i interacciona amb el públic que l’escolta,cosa que s’agraeix.

En general hem pogut observar que bastants personatges es repetien un exemple és l’humorista Andreu Buenefiente. També hi havia alguns adjectius en concret que es repetien com el ser una persona natural, amb bona veu, intel·ligent,expressiva, etc. 

Competència comunicativa

És allò que un parlant necessita saber per comunicar-se de manera eficaç en contextos culturalment significants. Els components de la competència comunicativa són els següents:

-Competència lingüística/gramatical: fa referència al domini del codi lingüístic. S’ocupa del nivell fonològic (el so), del nivell morfològic (com es formen les paraules), del nivell sintàctic (com s’uneixen paraules per formar frases) i del nivell lèxic i semàntic (el significat).

-Competència sociolingüística: fa referència a les regles socioculturals d’ús. S’ocupa de la situació dels participants,el propòsit de la interacció (objectiu que tenim) i de les normes i convencions de la interacció (esperar el torn per intervenir, alçar el braç per prendre la paraula).

-Competència discursiva: fa referència a la combinació de formes gramaticals i significats per aconseguir un text coherent i cohesionat en qualsevol gènere. S’ocupa de la cohesió en la forma i de la coherència en el significat.

-Competència estratègica: fa referència a les estratègies de comunicació verbal i no verbal que es poden utilitzar per:

a) compensar deficiències provocades per limitacions i insuficiències.

b) afavorir l’efectivitat de la comunicació: tenir bons efectes,que s’aconsegueixi ser el màxim eficaç.