A la classe de COED vam haver de recitar un poema, un que ens agradés bastant perquè ens l’havíem d’aprendre de memòria i a més a més representar-lo perquè fos més motivant. Aquest poema l’havíem de recitar amb una mica de sentiment, fent pauses,amb una veu suau i clara a la vegada. S’havia de notar que et ficaves dins el poema.
Jo vaig escollir el següent poema:
Mosques i mosquits
La natura
diligent ens procura
una bèstia
per a cada molèstia.
si a les fosques
ja no piquen les mosques,
hi ha els mosquits,
que treballen de nits.
Pere Quart (Antologia)
En quan a la representació de la meva poesia vaig decidir fer mímica de cada cosa que digués el poema, d’aquesta manera el públic podria comprendre millor el text i a mi em seria més fàcil aprendre-me’l.
Crec que ,a part de quedar-me en blanc uns pocs segons, vaig saber tornar a agafar el fil de la poesia i vaig respectar les pauses que s’havien de fer perquè el públic em pogués seguir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada